m'encanta la olor de la pols..

M'encanta la olor de la pols,
m'encanta sentir la sorra entre els meus dits i veure com cada granet de sorra s'escapa entre dit i dit simulant el temps, simulant cada paraula, cada somriure, cada mirada; simulant la vida.
Pots adonar-te que tancant la mà ben fort no deixes que entri bé la sorra nova, però per altra banda pretents conservar tots els granets que amb el temps s'esvairan per un cantó o altre.
En canvi, si deixes que la sorra caigui entre els dits deixant pas així a nous granets podràs sentir el moviment, sentir les pessigolles entre dit i dit, sentir que el pes varia segons el moment, sentir que les coses van i venen o més ben dit, venen i s'en van.
M'encanta la olor de la pols,
m'encanta sentir amb els peus descalços que inevitablement trepitjo trossets de vida pels quals probablement no torni a passar, però també m'agrada saber que sempre queden restes de sorra difícils de treure, els que probablement t'acompanyaràn una llarga temporada, però hem e pensar que al cap i a la fi un sempre acaba rentant-se peus i mans.

M'encanta la olor de la pols.